Amor i Vida d’una Dona
R.Schumann, J. Haydn, L.V. Beethoven

Marisa Martins mezzosoprano Jordi Camell, piano

Programa

Mirthen op. 25 (1840)
Selecció de Lieder sobre poemes de Rückert, Goethe
Heine & Lord Byron

R. Schumann (1810-1856)

Arianna a Naxos Hob XXVIb:2
Cantata per a veu sola i piano

J. Haydn (1732-1809)

Sonata per piano “Clar de Lluna” op.27/2 en Do# menor
Adagio sostenuto
Allegretto
Presto agitato

L.V. Beethoven (1770-1827)

Amor i vida d’una dona op.42 (1840)
(Frauenliebe und-Leben)
Seit ich ihn gesehen
Er, der Herrlichste von allen
Ich kann’s nicht fassen, nicht glauben
Du Ring an meinem Finger
Helft mir, ihr Schwestern
Süsser Freund, du blickest
An meinem Herzen, an meiner Brust
Nun hast du mir den ersten Schmerz getan
(poems by Adelbert von Chamisso)

R. Schumann (1810-1856)

COMENTARI INTRODUCTORI AL PROGRAMA

Robert Schumann neix a Zwickau (Alemanya) el 8 de juny de 1810. Es casa amb Clara Schumann el 1840 després d’haver de recórrer als tribunals per no tenir l’aprovació del pare de Clara. Un dia abans de la boda, Robert entrega a Clara el darrer present de boda: “Myrthen” (Murtes, planta amb les qual s’elaboraven corones nupcials), una selecció de Lieder sobre poemes de temàtica amorosa i relacionats al matrimoni (devoció, solitud, maternitat, valentia…). L’any 1840 va ser per a Schumann l’any en què el somni es feu realitat, i també l’any del Lied (cançó) ja que va escriure les col·leccions Myrthen, Liederkreis, Dichterliebe i Frauenliebe und -leben (Amor i vida d’una dona).Aquest darrer cicle de cançons, que dona nom i tanca el programa, es basa en un recull de poemes d’Adelbert von Chamisso. Descriuen en primera persona vuit episodis que evoquen la passió amorosa des d’una visió personal, clar exemple d’expressió romàntica. Al novembre d’aquell any Clara escriu: “Robert compon molts Lieder: d’on surten aquests esclats meravellosos?

La cantata per a veu sola de Haydn, Ariadne auf Naxos, està basada en un mite que resulta extremadament romàntic. Sobre aquest mite els poetes n’han escrit molt sovint i s’han preguntat per què Arianna va ser abandonada a l’illa grega i deshabitada de Naxos pel seu amant, segons diu la mitologia. I nosaltres trobem la resposta en la música quan descobrim la capacitat que té aquesta de parlar-nos de la mort, de l’amor, és a dir, de la vida dels éssers humans.

També la sonata per a piano op 27/2 anomenada Clar de Lluna de Beethoven s’emmarca en l’àmbit de les passions amoroses. Dedicada a la Comtessa Guiletta Guicciardi de la qual s’enamorà, la estructura clàssica de sonata d’aquesta obra es perd i el compositor recorre a efectes que li atorguen major dramatisme, fins ell mateix hi anotà “Quasi una fantasia”.

Back to repertoire